L'avi

L´ombra conquista la sinuositat
 pètria d´una montanya.
La mirada opaca d´un avi acaricia la
 cara anhelant del seu net.
- ¡Mira avi!
- No et veig David.  no he ho saps?
- Si veus avi, si veus.
El petit corre cap al seu avi,
s´arrima observan-lo content.
- ¿Veus, avi?
La mà sorda del commogut avi es posa
 en la careta del petit.
El xiquet no enten.
La curta edad vola feixint possibilitats.
David estudia la cara somrient
de la persona que vol.
Veu llum en l´expresiò volguda.
Estima la mà que l´acaricia.
Tanca els ulls y no compren.
L’avi es especial.
L´avi camina espai i pren medicaments.
L’ avi patern es diferent.
Criden per a dinar, tots cap la taula.
David agafa la mà coneguda.
Avi i net, junts ordenan  la foscor cap la cadira.
David sospita que l´avi el nececita.
Mà insegura, sorda, buscan el calor del net.
Dolç petit ofrenador de vida.
Alegria en la nit del invident.
Menuda mirada exaltada.
Rictus de llavis apretats.
Servicial i mimador el xicotet
 se sent important.
L´ombra s´ha podera de la muntanya .
La llum del sol calfa per sempre la terra.
Per a la nit eterna no hi ha excusa.
El dia naix per als que volen.
El dia naix per als que senten.

Claudia Ballester Grifo