A Lidia

Davant la mar… la mirada perduda en la distancia.
L´aigua xipolleja en mil miralls de colors.
Absort el pensament en una careta redona,
imatge que agafa consistencia en el transcurs del temps.
Soroll de l´aigua agrunsan el somni.
Brisa aviciadora d´uns ulls espectants.
Els braços oberts a la llum.
“Vine xiqueta meua, la mare et crida “.
La mar ens allunya i ens arrima.
El liquid coneix el secret de moltes emocions.
Guarda en el fons esperances humanes.
“ Vine xiqueta meua, la mare et crida “
Careta menuda, ulls ametlats.
Juga el cabell negre al amagatall de tirabuixons i ondulacions.
Redolins vermells brindan les galtes.
Harmonia de xiqueta.
Manetes de candor.
Menuda entre les menudes, corre la meua filla
 als braços d´una mare, que l´espera vibrant de emoció.
Eres, Lidia, l´alegria d´esta casa.
La ilusiò desbordant de mil traques,
 comparsa de soroll y color.
Desde l´Orient viatja una filla als braços de l´amor.
El teu pare et dibuixa amb dits de protecciò.
Abraçat a la dona, som pare y mare, per a Lidia. amb tot el cor.

Claudia Ballester Grifo